Vibe coding: què és i riscos reals d'utilitzar-lo sense supervisió

Algú pujaria a un cotxe flamant, fabricat només amb intel·ligència artificial per una persona que no entén de mecànica, i el posaria a 120 per l’autopista amb la família a dins?

Segurament arrencaria. Fins i tot és possible que arribés. El problema és tot el que ningú no ha comprovat: què passa en frenar amb la calçada mullada, què fa el cotxe quan falla alguna cosa i qui l’arregla després. Amb el software fet amb vibe coding passa el mateix, i per això val la pena entendre què és i fins on arriba.

Què és el vibe coding

El vibe coding és crear una aplicació demanant-la a la IA en llenguatge normal, sense llegir el codi que escriu. Es descriu el que es vol, es prova el resultat i es demana un canvi quan alguna cosa no convenç. El terme el va encunyar Andrej Karpathy, un dels fundadors d’OpenAI, el febrer de 2025: programar deixant-se portar i oblidant-se que el codi existeix!

El que el vibe coding fa bé

Per provar una idea, funciona molt bé. En unes hores hi ha alguna cosa que es pot mostrar, provar i debatre, quan abans calia una maqueta o diverses setmanes de desenvolupament. Per a qui vol validar un concepte, o per a un departament que necessita explicar quina eina li falta, és un canvi important.

On falla el vibe coding: que tot funciona

Paradoxalment, el perill del vibe coding no és que l’aplicació no funcioni. És que sembla que funciona, i com que funciona, no es dispara cap alarma.

Quan s’accepten les propostes de la IA sense revisar-les, apareixen elements que ningú no ha demanat: una memòria cau feta a mida que no calia, classes plenes de variables que no s’utilitzen, estructures molt més complicades del que cal. En la demostració, tot dona el resultat esperat. El problema arriba amb el que ningú no va plantejar a la IA:

• Els casos especials. El client sense NIF, la comanda de zero unitats, dues persones que editen la mateixa fitxa alhora. Si ningú no els ha definit, l’aplicació decideix sola com s’ha de comportar, i ningú no sap com ho farà.
• El disseny de la base de dades. És la fotografia de com podrà créixer el projecte: com es reparteixen les dades i què s’hi podrà construir a sobre. Si el model de dades el genera la IA, sense prou context, obligarà a curt termini a redissenyar i a migrar informació amb cada canvi sol·licitat, que és precisament el que convé evitar.
• La seguretat. Qui pot veure què, on es guarden les contrasenyes i les claus, què passa si algú manipula una petició, els límits d’accés i els bloquejos, i el xifratge de les dades. No es veu en una demostració, i el vibe coding no ho resol de manera automàtica: un desenvolupador amb criteri no ho deixa a l’atzar.
• El manteniment. Quan alguna cosa falli d’aquí a uns mesos, algú haurà d’entendre un codi que ningú no ha llegit, i hi pot haver sorpreses en veure que determinats fluxos no controlats fa molt de temps que generen problemes, potencialment complicats de corregir.

L’interès pel vibe coding baixa a mesura que se’n coneixen els límits

Després de créixer molt de pressa el 2025, les cerques del terme han començat a baixar el 2026. Amb l’ús s’ha anat veient que el vibe coding sense coneixements de programació serveix per a algunes tasques, com ara un prototip o una eina personal, però no resol les més complexes: les que depenen dels casos especials, del disseny de les dades o de la seguretat.

Per què cal entendre el codi que escriu la IA

Jordi Gil, fundador de Gilsys, ho explicava amb una imatge en una entrevista a MetaData: és com demanar a la IA que escrigui una carta d’amor a una persona del Japó i esperar que s’enamori sense saber què li estem dient. Per fer-ho bé, cal entendre el que diu la carta.

Amb el codi passa el mateix. La IA el pot escriure, però qui el lliura i qui el manté l’han d’entendre. Els pròxims anys s’escriurà molt menys codi a mà i caldrà llegir-ne i validar-ne molt més. Escriure és el que es delega. Entendre, no.

Empreses de desenvolupament que depenen només de la IA

El vibe coding facilita que apareguin empreses noves que venen desenvolupament de software amb poca o nul·la experiència en programació. El seu coneixement depèn directament de la qualitat del model d’IA que utilitzen, i no tenen base per valorar si la IA treballa bé o malament: si proposa un codi amb errors, difícilment el detectaran.

Abans d’encarregar una eina, convé preguntar qui revisa el codi que genera la IA i amb quina experiència.

Quan serveix el vibe coding i quan no és suficient

La diferència la marca una idea senzilla: en un examen, un 9 és un excel·lent; en una empresa, una eina en què funciona el 90 % del que ha de fer és un fracàs. I el que falta per arribar al cent per cent és precisament el que ningú no va demanar a la IA.

Com programem amb IA a Gilsys

Utilitzem la IA per programar cada dia, amb tres regles:

1. Criteri i revisió. El que proposa la IA es revisa, i no s’accepta res sense saber per què. La responsabilitat sobre el que lliurem és la mateixa que abans.
2. Proves i documentació. Amb IA, les proves automàtiques que comproven que tot continua funcionant després de cada canvi deixen de ser un extra, i la documentació funcional al dia també: és el que li dona context per no trencar el que ja funciona.
3. IA on aporta valor. No tot es resol amb IA. Quan el resultat ha de seguir unes regles tancades i ser sempre el mateix, programem algorismes tradicionals.

I un prototip fet amb vibe coding no s’ha de descartar: és una molt bona especificació del que es vol. El revisem, decidim què s’aprofita i què cal refer, i el convertim en una primera fase amb l’abast i el preu tancats. Si el que cal és decidir quins processos de l’empresa convé abordar amb IA, és feina de consultoria d’IA; i si les dades no poden sortir, d’una IA privada.